Anna Estrada

Em costa recordar amb exactitud el moment en el que vaig pujar a un escenari per primera vegada. Devia tenir 5 o 6 anys i el meu pare, en Joaquim Estrada, membre d’una companyia de teatre amateur de Vic, em va portar a actuar a Els Pastorets, l’obra de Nadal de pastors, àngels i dimonis, a l’Orfeó Vigatà, cap a l’any 1972, 1973. Jo, em vaig encomanar de la seva passió pel teatre fins a fer-la meva.


La companyia amateur de l’Orfeó Vigatà i Ventall Teatre, em va donar l’oportunitat de participar a les obres de El Malalt Imaginari, Panorama des del Pont, El Jardí dels Cirerers, La Casa de Bernarda Alba, i també a obres de Josep M de Sagarra o d’Àngel Guimerà, entre d’altres. El pas següent va ser decidir que volia dedicar-me al món de la interpretació professionalment, i a l’any 1985 vaig entrar a l’Institut del Teatre de Barcelona per a començar la meva carrera professional com a actriu.





Després dels meus 3 anys de formació a l’Institut del Teatre vaig guanyar una beca de la Generalitat de Catalunya per anar a estudiar un Màster d’interpretació de Teatre Clàssic
a Londres, a la prestigiosa London Academy of Music & Dramatic Art (LAMDA). Quan vaig tornar vaig començar la meva carrera com a actriu a Barcelona amb obres com Sota un vel d’Estrelles dirigida per Jordi Mesalles; El dol escau a Electra al Teatre Lliure amb Anna Lizaran; La Guàrdia Blanca al Teatre Romea dirigida pel director del Mossovet, Pavel Komsky; o Medea amb Irene Papas i dirigida per Núria Espert al festival Grec de Barcelona. Més endavant també he pogut treballar amb Calixto Bieito, Penny Cherns o Glòria Baleñà entre d’altres.

Alhora que treballava com a actriu, es va despertar en mi una curiositat pel món de la pedagogia i la direcció teatral. La Coralina Colom ha estat la meva mentora, professora i companya en la meva formació com a pedagoga. Els seus coneixements, saviesa i generositat m’han marcat i ajudat a desenvolupar la meva curiositat per entendre millor la interpretació. Pel que fa a la direcció teatral, em va arribar en un moment on volia compartir el meu punt de vista, la meva opinió, i on tenia ganes de poder escollir temes o històries que em commoguessin, i m’ajudessin a entendre millor el món. El 1994 vaig entrar a treballar com a docent a l’Institut del Teatre de Barcelona, i fins a dia d’avui hi dono classes de veu, dicció, interpretació i taller, depèn de quina sigui la necessitat del curs. 



Vaig ser Directora de L’Escola Superior d’Art Dramàtic del 2013 al 2017. Durant aquest temps vaig organitzar un Festival Internacional amb escoles com la Juilliard, la Royal Central School of Speech and Drama o l’Ernst Busch entre d’altres. La direcció d’un taller de Juli Cèsar, em va permetre reimaginar el context social i donar veu a 8 dones per parlar de política i lideratge i crear un nou paradigma per abraçar la diversitat i la diferència. La direcció de Conte d’Hivern de William Shakespeare, a la Sala Beckett el 2003, va iniciar un cicle nou en la meva manera d’entendre el teatre. La direcció anava relacionada amb la investigació, i una necessitat per formar un equip unit i amb un mateix llenguatge. És important que l’exploració també estimuli la creativitat i la
imaginació de l’actor per sentir-se lliure a l’escenari.

Després d’un temps investigant a fons amb un grup d’actors vaig presentar el meu primer espectacle de creació com a directora, dramaturga i actriu; Potser Somniar, una dramatúrgia elaborada a partir de textos de Shakespeare i Txèkhov amb la que vam guanyar el Premi d’Escenificació 2007 de l’Institut del Teatre de Barcelona.

El 2009 vaig decidir ampliar la meva formació en investigació com a docent i actriu i vaig participar a la certificació de Fitzmaurice Voicework® a Los Angeles. Una gran oportunitat per donar profunditat i desenvolupament al procés de recerca iniciat al 2006. Com a Professora Associada de la Tècnica Fitzmaurice he aplicat els seus conceptes i pràctiques a la meva recerca i he pogut avançar en tot el procés per crear una metodologia pròpia. Vaig ser co-directora del primer Congrés Internacional Fitzmaurice
a Barcelona el 2011, formadora de la Certificació, i la Catherine Fitzmaurice em va convidar a donar classes amb ella a la Shanghai Theatre Academy (STA). 


A l’any 2010 vaig fundar la companyia teatral La Pell, de la qual n’era directora i actriu. És aquí on vaig començar a explorar la necessitat de connectar la ment, el cos i el món sensorial per donar vida a l’escenari. L’equilibri entre la part cognitiva i física per desenvolupar l’espontaneïtat i el moment a moment a l’escenari. Estrenem el nostre
primer espectacle Llàstima que sigui una puta de John Ford al Teatre Akadèmia de Barcelona al setembre de 2012, i Troianes 15 el 2015 també al teatre Akadèmia. La recerca del treball desenvolupat l’he pogut compartir al IFTR a l’Institut del Teatre de Barcelona, al 2013; i també he pogut impartir tallers a Mèxic, Àustria, Canada, Colòmbia, o Xina. Vaig ser convidada per la companyia Kalakshetra a Manipur, India, on vam intercanviar maneres de treballar entre diverses companyies internacionals.

Durant aquest anys he tingut l’oportunitat de formar-me d’una manera regular amb la Catherine Fitzmaurice, i amb mestres com Ilse Pfeifer, Patsy Rodemburg i Kristin
Linklater a Nova York; amb Declan Donellan i Andrés Lima a Barcelona; o amb Alexandra Billings, David Bridel, Gregory Wallace i Hugh O’Gorman a Los Angeles.

Com a pedagoga he donat classes a l’Arts Academy at Turku University of Applied Sciences a Finlàndia, en el 2017 com a professora i directora convidada a la universitat americana CalstateLA de Los Angeles, en el 2019 a la Shanghai Theatre Academy de Xina, i al Studio New York de Nova York. A Barcelona també he donat classes a Eolia, a l’ESADIB de les Illes Balears, a l’Escola d’Estiu a Andorra, i a l’Escola d’Expressió de Barcelona entre d’altres. A la primavera del 2022 a la Conferència sobre l’Actor del s.XXI, organitzada per la MAT Academy de Polònia, vaig presentar el meu treball sobre el Training Actoral les 5 Is. A la primavera del 2022 presentem Ariadna i el Minotaure d’Ariadna Chillida al
teatre Dau al Sec de Barcelona