Andrés Corchero
Ballarí y coreògraf.
Premi de la crítica 2021 al millor Solo de Dansa per l’espectacle “Absències”,
Premi Nacional de Dansa de Catalunya 2003. Per la seva trajectòria artística i per
l’espectacle “El bufó sota la tempesta” en col·laboració amb el poeta Feliu Formosa.
Premi Aplaudiment 2001- Premi FAD Sebastià Gasch de les Arts Escèniques,
conjuntament amb Agustí Fernández, per a l’espectacle “A modoa de esperanza”
Premi “A l’pas de la Tarda 92” de Ràdio Nacional d’Espanya pels seus espectacles multidisciplinars conjuntament amb Feliu Formosa.
Honestedat, risc i sensibilitat son algunes de les qualitats dels treballs d’Andrés Corchero. Els seus espectacles son íntims, elegants i plens d’emoció i el seu llenguatge, està ple de contemporaneïtat.
Explorador incansable dels llenguatges del cos i la dansa, el 1985 coneix la dansa Butoh. Viatja a Tòquio, on estudia i treballa amb Kazuoh Ohno i Min Tanaka, mestres reconeguts mundialment. De 1986 a 1995 va ballar amb Mai-Juku, companyia de dansa dirigida per Min Tanaka.
La seva trajectòria està farcida de col·laboracions amb altres coreògrafs: Rosa Muñoz, amb qui funda la Companyia Raravis; María Muñoz i Pep Ramis de Mal Pelo, Àngels Margarit, Hisako Horikawa i Oguri, aquest últim, ballarí japonès amb el que col·labora estretament des del 2012.
La qualitat delicada i precisa del gest i el moviment, sumat a la seva experiència en treballs amb poetes com Feliu Formosa i Antonio Gamoneda, així com la relació amb la música amb Agustí Fernández i Joan Saura dues figures importants al món de la improvisació i la música, així com col·laboracions amb figures com Miguel Poveda i Silvia Pérez Cruz; son només algunes de les seves característiques.
Fa més de trenta cinc anys que alterna la seva feina com a creador amb la de pedagog. Ha impartit classes i dirigit tallers arreu del món i des del 2005 és professor a l’Institut del Teatre de Barcelona.